Relatos salvajes

Què passaria si...? 

Aquesta és una pel·lícula sobre la qual no es pot parlar gaire si no es vol córrer el risc d'espatllar-li la funció a qui llegeixi aquestes línies. No ho faré. No desvetllaré cap de les seves genialitats, que són unes quantes, si bé no m'estaré de dir que és una de les millors que he vist els últims anys. De debò. Ara mateix no tinc ni idea si ha guanyat cap premi, si té gaire èxit dins o fora d'aquest país o si està agradant o no els crítics perquè no n'he llegit una sola ressenya o comentari enlloc. D'entrada vaig trobar el títol molt suggestiu, em va agradar, i la mirada directa i penetrants del Darín i de l'Sbaraglia (a ella no la coneixia; ara sí i aquí està estupenda, com els altres dos) em va acabar de decidir a no aplaçar-ho més i córrer al Verdi la primera tarda lliure que pogués.

Diana.

http://abrocomillas.com.ar/fotogaleria

Els sis episodis de què consta la pel·lícula parlen de diversos personatges enfrontats a decisions compromeses en moments delicats de les seves vides respectives, i aquestes decisions, difícils, arriscades, perilloses, mortals en segons quin cas, els canvien la vida o bé representen una manera de dir prou, de fotre un cop de puny damunt la taula amb cara de molt mala llet.

Les interpretacions extremes d'un seguit de personatges viscerals, reals, que podrien ser jo o tu mateix, és impossible que deixin indiferent ningú perquè parlen de situacions que d'alguna manera hem viscut en algun moment de la nostra vida. Nosaltres no hem anat més enllà, no hem gosat tirar endavant, prendre la decisió que calia prendre en aquell moment d'emprenyamenta considerable. Però vet aquí que aquests pobres éssers maltractats per la injustícia sí que prenen decisions i el pati de butaques del cine esdevé una catarsi col·lectiva i íntima alhora. Són ells que es deixen anar per nosaltres i els ho agraïm en silenci.

Gràcies, Darín, Sbaraglia i tots els altres.

Ho heu aconseguit.

La resta, encara no.

http://abrocomillas.com.ar/fotogaleria