"Amy" és un documental d'Asif Kapadia que explica la tràgica història d'Amy Winehouse des del més profund respecte tant per ella com per totes les persones que la van conèixer i vivien prop seu. Afortunadament, carrega contra els mitjans d'una manera que és tan contundent com eficaç, i ens ve a dir que el geni i la originalitat estan més renyides que mai amb l'èxit, precisament perquè tota la merda que genera aquest èxit acaba amb la pròpia font que l'ha generat.
La pel·lícula no vol estalviar-nos res i ens fa estar incòmodes unes quantes vegades durant el llarg metratge, ens planta davant dels nassos el descens a l'abisme d'una noia amb una veu portentosa, sincera, que diu coses que li surten de l'estómac, però té l'encert de narrar-nos la seva desgràcia amb una delicadesa infinita.
Paradoxalment, és gràcies a aquesta delicadesa que Asif Kapadia (per a mi, un perfecte desconegut i alhora un mestre de la narració) que aconsegueix implicar-nos més en allò que ens està contant. Resulta impossible desconnectar-se d'una història tan autèntica, tan propera, tan recent, tan malauradament clàssica en el seu desenvolupament (descoberta del geni, que és genial i fràgil alhora - ascensió malgrat un mateix - èxit repentí - caiguda sense xarxa).
El muntatge de les escenes, la barreja de material recopilat tant de fonts domèstiques com de la televisió, la il·lustració dels textos de les cançons amb fotografies de diversos instants de la seva vida mostren una manera d'explicar històries que costa de trobar al cine.
Una pel·lícula molt autèntica.
Us tocarà.
