Un noi violent i una mare que sobreviu com pot. S'odien, s'estimen. Es necessiten.
Tota la pel·lícula és una successió d'episodis que van d'un extrem a l'altre amb més o menys celeritat, de manera sobtada, repentina, o bé evolucionant de la placidesa i les petites felicitats d'un parell de bales perdudes a l'explosió incontrolada del noi perquè s'ha encès l'espurna que l'ha fet esclatar.
L'excel·lent parell d'actors protagonistes semblen viure el personatge des de dins, són el personatge, te'ls creus en cadascun dels plans d'aquest film sinceríssim, que adés són poètics, mesurats, equilibrats, decorats amb música religiosa, adés s'esborren, jugen amb la llum, s'embruten com si fossin l'experiment d'un director novell.
El director només té vint-i-cinc anys i ja n'ha fet quatre o cinc, de pel·lícules. Promet. I molt.
Cine del bo. Sense concessions. Directe a la vena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada